El cadàver dels dies sense horaris

Viatges. T’empasses quilòmetres amb golafreria i aterres en un nou paisatge. Vols impregnar-te de nous paisatges i de parlars estranys, vols dormir tot i afartar-te de viure. Viatges. Et mous poc o molt, però transgredeixes les hores i violes l’ordre.

Dorms quan pots, menges quan tens gana. Beus i veus coses noves. En pocs dies, moltes noves sensacions que tard o d’hora solidificaran en quatre anècdotes perdurables i moltes imatges atrapades en una carpeta solitària de l’ordinador. Quines suraran per damunt de les altres?

Viatges. Et mous per tornar a lloc, per adonar-te que ens movem per desconnectar-nos i trobar-nos de nou, per descobrir qui som sense pautes i sense mapes. Viatges per oblidar-te i recordar-te qui ets a la tornada.

Viatges, lluny o a prop per veure’t en perspectiva, per descobrir qui és aquest tu que canvia després de cada maleta desfeta i escampada al mig del passadís. Et mous per trobar rastres de tu en el cadàver dels dies sense horaris.