La tristor de les coses buides

lescosesbuides

No puc apartar la vista de la tristor dels objectes abandonats, sento en cada pas de les primeres calors de juny el pes que s’acumula en l’aire de les mirades imaginades, la vista cansada i el cap cot dels objectes que pesen les hores a les voreres. Contemplo, a través del pas lent de la tarda, el maquillatge cruel de les pintades a les parets i l’ombra d’ulls de l’òxid que s’acumula a les vores. El bar buit –el cambrer somriure perenne i una presa de xocolata a la punta del plat– és una festa solitària. Passen els dies i corro. Passen les hores i camino, però a cua d’ull van apareixent totes les petites històries tristes com propines grises del dia a dia, com els ulls d’una estàtua que dorm, les reixes malgastades del quiosc abandonat i el somriure inútil d’una repartidora de loteria sense sort.

Un ficus sense test que apuntala el contenidor a les dotze de la nit és melangia de butxaca.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s