Instagram

braçEt veig, però no et reconec, submergida com estàs en el mar de fragilitat que imposen els objectes. A través de la pantalla gairebé podria endevinar en què somnies, què penses i tots els teus gustos. T’ensenyes, ens ensenyem. Podríem encertar un regal, però mai el que pensem. I això és, precisament, el que fa més interessant aquest joc, la necessitat, que sura en l’aire, d’olorar-nos sense poder, a través de la pantalla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s