Finestres petites

ous

Emmarcaries totes aquestes tardes, les posaries en un quadre que disposés d’un forat per olorar la humitat i la tarda mandrosa, però no hi ha marges que sustentin el blau amb olor de sal i els reflexos de finestres grogues damunt dels tolls. Diumenges Van Gogh. Les hores sonen lentes, però els edificis perden el ritme. A banda i banda, petites cases amb petits forats que deixen anar claror de petita potència. A dins no veiem el que hi ha, però s’hi intueixen petites persones davant de petites pantalles, descarregant-se sèries o buscant-se els mals a Google. La tarda humitat que traspassa les fibres dels texans i acarona el moll de l’òs.

Fins i tot el silenci crida alguns vespres de febrer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s