Somriure de neó

arbre1
És de nit. És tard i no vols pensar en res, ni en el somriure de neó que projecta la lluna ni en la màgia d’una hora blava sense vent. Desfàs la carretera, aliena a les aglomeracions de branquillons ressecs damunt d’un cel a punt acabar d’estrenar i penses que no cal esforçar-se tant, que només adjectivant amb crepuscular qualsevol dels noms d’aquest text n’hi ha prou per viatjar als arbres blaus, a la calma tensa de diumenge i la música repetitiva que ressona a cada revolt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s