Ad libitum

seixantada1000

 

Perdo, de mica en mica, les bones costums. Ja no saludo a l’entrar als locals i em limito a abrigar-me en paraules soltes. Deixo els coberts adormits sense ordre damunt del plat i la jaqueta torçada al penjador de la porta. El got de la tauleta de nit reclama la condonació de la cadena perpètua, abandonat a la seva sort al costat d’un llibre que he ratllat però no llegit com tantes altres coses que m’autoimposo empassar-me sense gana. La rentadora és un badall. Rellegeixo ad libitum sense arribar a la plana següent, com si fos possible observar-me badallar des de l’altre extrem de l’habitació.

Però no tot està perdut. Enmig del desordre i de tant punt suspensiu llançant-se en paracaigudes arreu on passo, hi ha un escull fluorescent: un final, una frase o una reacció que té el valor d’encendre el llumí. Em recordo que hi sóc, que queden capítols per omplir i venen a la ment els detalls oblidats i els coberts, la jaqueta, la rentadora i els llibres. Aleshores sé que he tornat entre pulmó i pulmó i m’emociono. Per uns instants tot torna a realitat. En aquell moment, em ploro a sobre i tot té més color, tot i que els llums segueixin oberts tota la nit i els plats cridin des de la pica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s