Pintura plàstica

rambla

Pintor que pintes amb amor, pintor que pintes parets obligant-me a aixecar cada cinc minuts de la cadira. Visc entregada a l’art del mur obert com una ferida, de les totxanes precipitant-se a través del pou color d’albergínia, el contratemps que m’obliga a viure en vint centímetres quadrats al marge de la destrucció. Darrerament m’entreno per silenciar petites pors i guardar-les a la nevera per impedir que floreixin, per dutxar-me amb sabatilles de goma, per calmar les matinades amb l’últim Eugenides. Veure les pel·lícules amb una filera de píxels morts també pot considerar-se un art, una ciència que conreen pocs erudits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s