Mars de desembre

DSC08502

Truca a la porta. Sempre truca, perquè demanar permís per passar li sembla la manera més encertada de sol·licitar el passi pertinent per saltar a l’altra banda. Durant anys, ha interioritzat el permís, el perdó, la culpa i altres jaquetes pesades i ara li costa aixecar el braç per accionar el pany de la porta. On és el timbre? Quin cony d’alarma li permetrà traspassar la porta? Busca metes sense fronteres, per por de passar-les, i ja s’ha acostumat a acampar al llindar, tot sentint la fressa que hi ha a l’altra banda. Per què mullar-se si l’aigua és tan freda?

Més per impuls que no pas amb el valor de la raó, aixeca un braç que pesa dues tones i mou el pany. Està oberta i, en la ratlla lluminosa que travessa diagonalment el pla de l’escala, li sembla veure el nou any per encetar. Aquest cop hi entrarà somrient, com qui no vol la cosa, com qui s’ha perdut i no sap ben bé què hi fa en un nou any. Com qui se sap segur de si mateix, encara que dissimuli. S’ha proposat passar-se els propers dotze mesos sense trucar a les portes, entrant de ple. Aquest any es banyarà en aigües fondes i peus i braços acariciaran temperatures gèlides i estius roents. El 2013 com un bany fresc d’agost, com la millor de les festes on acabem sense planejar.

Això sí, amb elegància. Que es noti que ell és dels educats, dels que trucava amb pulcritud a les portes abans de descobrir que els móns més inimaginables només s’obren quan ningú ens convida.

Anuncis

2 thoughts on “Mars de desembre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s