16 pm

Les quatre de la tarda. Al ritme d’un sol especular, la finestra del cotxe regala clubs de carretera, restaurants deshabitats, neons i altres canapès de misèria. Sona música de desert a l’espai on moren les onades i la carretera regurgita el passat, s’empassa el present i tasta el futur. Som quilòmetres ja completats, som mans que es cremen examinant l’aire per la finestra dels vehicles, som braços tocats per altres braços, que abans van tastar-ne d’altres. L’àpat de tones de carícies, digerit a 120 quilòmetres en una costa massificada.

Hi ha una espurna d’estiu en l’aire i ja se m’abrasa la pell de sota les ungles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s