La tanda

By: Agnès Llorens

gen. 26 2011

Categoria: General

1 comentari

Al mercat, amb les sabates de taló de la nit abans. Demano tanda, porto guants de pell de color arengada i totes les pomes són de cartró. Compro xocolata negra Blanxart. Llegeixo el diari i m’he transformat en un pequinès que duu unes ulleres gegantines. No vull que ningú es fixi en les lleganyes pintades amb retolador, com les hores sense dormir m’han deixat un nus d’autopistes tatuat entre les celles. Faig la teva olor. La peixatera es fixa en el color vermell dels meus llavis i li vull explicar que no és maquillatge, que m’han fet sang. Però callo. Em venen mongetes  i entaforo monedes en una bossa escarransida. Et busco per darrera vegada seguint l’olor del canell, pell de gallina i llençols rebregats. En veu baixa, et dedico un adéu sense importància i l’embolcall de la xocolatina, d’un daurat brillant, es perd entre el fred de gener.

Tants estona pensant-te i encara no sé com et dius.

Anuncis

One comment on “La tanda”

  1. Que nostàlgic.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: