Anatomia

El cel, camisa blava immensa brodada d’avions. El mateix cel que hi havia en una altra habitació, fa molt temps, quan una nena de set anys dibuixava esquelets i aprenia el nom dels ossos; húmer, cúbit, radi, falange. Fèmurs, com en els quadres de Geòrgia O’Keefe. Feia poc que li havien promès un niu d’èxits darrera l’estudi. Finestra enllà, fora dels marcs del quadre, una altra nena l’observava, dolguda perquè s’havia quedat òrfena de companya de jocs, abandonada per un niu d’ossos. Ara ningú sap què se n’ha fet de les dues nenes, ja grans i escampades pel món, arrossegant els seus propis ossos per altres quadres, jugant altres jocs. Clavícula. Núvols que, en perfecta sincronia, sostenen imatges que pengen d’una columna vertebral, com records que tan podrien haver estat realitat com un somni sostingut pel cel com a únic testimoni.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s