Disfressar el buit

Per quins raó només recordem petits fragments de les coses? La memòria no és una bona hemeroteca i els nostres records, tan vestits de sentiments, tan carregats de maquillatge, són petites partícules carregades de color que hauríem de carregar-nos les paraules amb les que pretenem despullar-los, perquè només descriuen coses que no han existit. Hi ha dies carretera, plens d’horitzons i llums d’intermitent. Hi ha dies precipici. Un dia espiral és abocar-te al fons d’un pou i veure un mirall que t’ensenya la cara, bruta de fang, i sentir com un remolí d’aigua freda neix del melic fins als turmells. No és agradable. Marcar la memòria a cops té poc d’acte heroic. Per això omplim pàgines de coses que no existeixen amb paraules que es queden curtes, perquè tenim por de ser covards i d’oblidar les coses que possiblement mai no han existit. Escriure és disfressar el buit. Tapar dies espiral.

Anuncis

One thought on “Disfressar el buit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s