Edèn

Els carrers s’han omplert d’exèrcits de soldats amb tovalloles disposats a conquerir totes les platges. Me’ls miro als descansos cigarret de cinc minuts, des del meu huracà particular de projectes per completar. Portes endins regna l’aire acondicionat, llum de focus, signes de puntuació i retoc digital. Un paradís 2.0 sense herois ni màscares, només batalles semàntiques. M’he de posar crema solar quan travesso la porta. En quinze dies signaran la meva llibertat i ho celebraré amb macedònia, margarides i marcant els carrers amb xancletes desgastades. Et dedicaré cada dia un vers, després l’estriparé, escamparé tots els gargots que dibuixo distretament per les cantonades de llambordes grises. M’enamoraré cada tres hores d’un nou projecte, regaré el julivert i l’alfàbrega i els faré escoltar Josephine Baker. Tots els vespres seran Eric Satie i Standstill, carbonets de cossos nus, racons de copes buides i alè de chardonnay.

Anuncis

One thought on “Edèn

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s