Desafinat

El públic t’aplaudeix, heroi. Ja ni sents els elogis amb els que et vesteixen a veus de crit, el rastre dels cossos que es difuminen braços enllà. I perquè? Només veus el fang discret que fa niu a les teves sabates i sents l’olor de pixat que arriba del lavabo. Et despertes cada matí i tot el que pensaves són només somnis. Estàs fet de la carn del coixí i les teves venes estan teixides de llençols suaus i tot el que et fa moure ho vius immòbil, mentre les teves cames s’adormen en la direcció contrària del capçal. Les teves cançons s’interpreten de matinada, quan l’església es retalla en blau i només et demanen el bis de l’esmorzar. Cada matí és un nou concert, on només tu decideixes com s’obre l’espectacle. Sempre amb la mateixa cançó.

Anuncis

One thought on “Desafinat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s