Plastidecor

Era un dia normal, amb el decorat habitual -sol, matí, suc de taronja i aquell buscar claus histèric entre bosses de colors. Era un llevar-se anòdin entre la olor de colònia i una llesca de pa amb formatge. Era un ritme marcat per un despertador histèric en repetició, que assassinava la veu de la Rahola cada cinc minuts. Era la vulgaritat feta texans. Camisa de flors grogues. N’hi havia una que encadenava accions a ritme frenètic i es dutxava i vestia i esmorzava en treball en cadena, que adorava el temps dictat pel rellotge. N’hi havia una altra que arrossegava els somnis com un escarabat piloter pel passadís de casa, pintava taronges a les parets amb plastidecor i cantava Mazoni al sofà del menjador. Es van trobar a la cuina. Es van mirar llargament als ulls -bata grisa, lleganyes, molta pressa- i no es van veure. Mai s’enyoraven abans de les deu del matí.

Anuncis

One thought on “Plastidecor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s