Preterit Perfet de Subjuntiu

By: Agnès Llorens

maig 15 2008

Categoria: Seixantades

Deixa un comentari

Aperture:f/5.2
Focal Length:23.7mm
ISO:400
Shutter:1/50 sec
Camera:DSC-P100

He somiat que m’arrencaven un turmell. Estava en un vagó de gent xerrant amb gent coneguda que ara no podria assenyalar i em despertava en una habitació blanca d’hospital, amb olor de cloroform, i només tenia un peu. Uns pares amorfs i desconeguts –la meva imaginació és poderosa i s’inventa progenitors– ploraven la desparició dels meus tarsos, mentre jo em quedava asseguda pensant en el munt de parells de sabates solterones que deixava en aquest món, les crostes a les mans que les crosses farien néixer aviat i els balls, curses i salts que quedaven orfes.

M’he despertat tocant-me les cames i m’he comptat els dits dels peus.
Per sort, la normalitat m’obliga a superar-me, però de moment em cedeix el perfecte estat de les meves extremitats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: