Advent III

By: Agnès Llorens

des. 23 2007

Categoria: Seixantades

Deixa un comentari

No és un somni, simplement ho he viscut abans. Els records prenen la forma de les puntes blanques del vestit que acababa amb sabates de xarol i del soroll del xarrup que creixia mentre baixava el nivell del plat de sopa. Per Nadal demanava una Barbie i li feia vestits amb un mitjó sense parella i a l’estiu compravem tabac de liar per olorar quan tornavem de la platja. Quan el meu territori tenia quatre noms i les distàncies es mesuraven amb el compàs d’espera de les primeres dents que cauen. Ferros a les dents i rodetes a la roda del darrere. Potser perque jo era petita, el món era més gran.

Abans el luxe era esmorzar torrades amb mermelada de maduixa amb les estovalles de quadres, escortats pel diari de l’avi.
Ara, prendre un cafè amb llet i un entrepà de pernil, mentre fullejo el mateix diari que em feia ombra de petita. Tot s’hereta, fins i tot els mals vicis.

Estava convençuda que tot aquest camí era una havanera,
però el temps et porta a comprovar que és més aviat un tango.

No es un somni, simplement ho estic vivint al dia a dia. El present fa rodolins enmig de pares i fills que s’intercanvien papers. Ja no juguem amb nines, perquè hem après a desconfiar de les cares perfectes de porcellana i cor de llautó. Ara passem estiu i hivern entre ordinadors, però correm i ens rebolquem camps a través, embolicats amb mantes de peluix, quan el sol es pon. Som més salvatges del que creiem. El nostre món neix quan mor el dia i les distàncies prenen el barem del preu de la gasolina. Som millors que abans, però no ho sabem encara. Com que no ens ha passat mai res, omplim els dies llegint i vivint les històries que dicta l’agència de notícies del dia a dia.

Prenent apunts, com bons alumnes.
Som els escribes del present, somiant en un futur millor.

Les nenes han de ser endreçades, em deia la padrina. Però mai em va avisar que sempre ens amagarien l’escombra. Abans contemplava el paisatge des de la finestra del darrera i ara porto el volant. He passat massa ràpid del colacao fumejant dels diumenges al matí al pacharan de cada dissabte a la cantonada de la barra del bar. Per sort, estic aqui. Com tots.

Estava convençuda que tot aquest camí era una havanera,
però el temps et porta a comprovar que és més aviat un tango.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: