Pluja de patates fregides

Davant de la porta de casa, intentant obrir amb la meva clau marcada de pintaungles vermell. El vidre de la porta em torna un reflex que aprofito per redreçar-me el serrell i adonar-me que em cal repassar les celles. Quin horror, mala cara de diumenge. Aleshores se’m gira la personalitat de reina de la festa, faig un tomb sobre mi mateixa i faig veure que el diari que porto a la mà és un micro i la porta cinc-mil persones de públic que esperen impacients que em tiri. Oh rabia, oh condemnació! Quan s’obre la porta i la veïna em diu bona tarda rient sota el nas no sé on amagar-me.
Almenys he aconseguit obrir la porta…
Maleïts diumenges

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s