La ciutat de l’eterna primavera

Ahir a la nit, mentre caminava en direcció al bar, em van agredir amb una burilla de cigarret encesa i llançada des d’un tercer pis. Després, quan tornava cap a casa, em va atacar un gargall horrorós llançat des d’un cotxe. Per sort, cap de les dues “coses” em va tocar. Els dos encontres, en un espai de menys de dues hores. Tarragona, a vegades, m’esborrona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s