Matem els dimarts i els divendres

Sé amb seguretat que algú somriurà després de llegir el títol del post perquè ella és l’experta en el complicat art de maleïr els dies dedicats a Mart. Avui comparetixo la seva pena perquè són les dues del migdia, porto quasi set hores llevada, he tingut més problemes que alegries i ara em toca seure a la cadira de tortura de la meva dentista. Hi ha dimarts que es mereixerien una mort lenta i dolorosa, com aquest. I davant de la pantalla de l’ordinador només puc parar de pensar en què pinto jo preparant tallers didàctics i educatius per ser presentats a Cornudella de Montsant si la meva darrera estona lliure la vaig passar veient «La casa del fin del mundo» amb un got de pacharàn a la mà, amb els glaçons lluitant per no desfer-se.

Desenganyem-nos; no seria un exercici educatiu de manual.
Jo no sóc didàctica.

La meva idea de temps lliure està més associada a romans desapareguts, pirates jubilats i pseudoartistes que busquen subvencions. Tots ells bebent cervesa i xerrant alhora. No puc explicar en un taller d’institut que ahir vaig començar una entrevista a dos quarts de dotze de la nit i que la vaig acabar a les dues amb un interlocutor diferent del de l’inici. Tampoc no els puc dir que em temo que no caben en la meva agenda habitual de despropòsits.

Em sembla que no tinc més remei que consultar l’ubicació d’aquests pobles perduts i complir amb el que em vaig comprometre. Pel camí ja pensaré com expressar el que he de dir d’una manera políticament correcta. A veure si puc…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s