Show Must Go On

Són les dotze i no tinc rellotge. La son em comença a guiar i, mentre escupo fum de cigarret a les últimes, començo a adonar-me de la realitat. Demà recomenço de nou, en molts sentits. En les últimes hores he estat tan tancada en mi mateixa que potser no m’he adonat que el món segueix girant.

Per sort o per desgràcia, tornen els horaris i els viatges imposats. Estrenaré llibreta nova per apuntar-hi la data i, tot seguit, intentaré recomençar de nou. Els meus dits aprentaran el teclat i somiaré en platges i sol, concerts de vespre i patates braves.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s