També els ulls pesen

By: Agnès Llorens

juny 27 2007

Categoria: Seixantades

Deixa un comentari

Camino recte, faig un comentari estúpid i miro d’ignorar-vos. No hi sou, només ompliu les vores dels costats. Caminem tots dos, com dues criatures, entre fileres de milers de productes anònims arrenglerats per semblar atractius. No se’n surten, però potser nosaltres tampoc. Tot i l’absurd -potser per això, precisament- provoco un fecte immediat en el meu interlocutor. El somriure nerviós que em retorna em comunica el seu feed-back. Malgrat tot, malgrat vosaltres, ens continuem comunicant.
Però vosaltres tot això no ho sabeu. Ens continueu observant -curiosa barreja de llàstima, impotència i curiositat- mentre alliberem el carret de la compra del joc d’arrencar cebes interminable que forma amb els altres.
No m’importa, però el pes dels ulls dels altres
sobre els meus braços
damunt de les espatlles
apretant cadascuna de les vèrtebres de l’esquena
pressionant amb força els meus dos turmells
pessigant el revers dels colzes
donant puntades de peu a les galtes del cul
aixafant cadascun dels meus dits contra el terra
Em pesa, simplement. Però sé que és normal i que només és qüestió de temps. Temps. Començo a pensar que el senyor Temps comença a cansar-me amb els seus deutes. A cada pas ens fa més forts, però a on presentem el llibre de reclamacions?

Si torno a penjar un post depriment, que algú m’avisi. Qui no em coneix podria fer-se una idea equivocada de mi…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: