Canvis

By: Agnès Llorens

juny 24 2007

Categoria: Seixantades

Deixa un comentari

Primer és el Silenci
després el torn de la Por.
Lentament avança la tristesa; que no té color ni final.

Quan tot comença veus que hi ha coses que s’acaben sense remei.
Però… tot i això
a vegades tens moments de borratxa esperança
i veus com, lentament, s’escola un raig de llum enmig del negre dels problemes.

Ser com sóc és complicat, però no sabria viure sense mi.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: